Aquí teniu les propostes que, entre tots, m’heu fet arribar. Estan fetes a partir del text que hi ha més avall. Què heu de fer ara?

Primer de tot, trieu una proposta (que no sigui la vostra!!). Després, valoreu si sabríeu contestar la part de comprensió: deixeu per al final les queixes (el dia de les PAU no us podreu queixar a ningú!). Reflexioneu sobre tot el que no sabríeu com respondre. Amb tot plegat, feu un comentari (cal identificar molt bé la proposta a què us referiu).  En aquest comentari, podeu afegir al final (i ara ve la part divertida) totes les precisions que us semblin necessàries sobre l’ortografia, el redactat o el plantejament de la prova. Alerta! Màxim tres comentaris per proposta.

Després, prepareu la part d‘expressió escrita a mà per presentar (s’hi ha d’indicar a quina proposta us referiu).

I, finalment, una possibilitat més: podeu fer tants “recomentaris” com vulgueu: o sigui, respondre al que hagin dit els vostres companys en el seu “comentari oficial”.

Deixem com a data límit el 5 de febrer per fer el comentari i el 10 per presentar la part escrita. Endavant!

.

PROPOSTA A

 1.      Comprensió lectora

 1.1.   Resumiu el text sense rebutjar les principals idees amb un màxim de 40 paraules. [1 punt]

 1.2.   Resoleu les qüestions següents:

[1 punt. Cada apartat conta 0.25, si la resposta és incorrecta resta 0.2]

 1.2.1.      Indica el tipus de text periodístic pertany:

a)      Reportatge

b)      Entrevista

c)      Notícia

d)     Article d’opinió

 1.2.2.      A què es refereix Bru Rovira introduint la idea de “l’Haia”?

a)     Ciutat

b)     Tribunal

c)     País

d)     Presó

1.2.3.      El “procés neocolonial” que apareix el text, fa referència a l’abús que     rep Àfrica en general per part de les potències europees:

a)      Verdader

b)     Fals

1.2.4.      Acusen a Laurent Gbagbo de genocidi?

a)     Verdader

b)     Fals

1.3.   Indiqueu els referents de les paraules següents en negreta:

[1.25 punts. Cada apartat conta 0.75, si la resposta és incorrecta resta 0.4]

-          ¿O desgraciadament perquè el francès és el símbol d’una identitat segrestada, i els idiomes natius -que parla amb tota seguretat-, sap que no tenen cap valor als ulls del Tribunal que es disposa a jutjar-lo en territori europeu.

-          El portaveu a França de l’expresident, Toussaint Alain, no ha tingut el to moderat del processat: “Aquest judici -ha manifestat als periodistes- és un procés neocolonial.

 1.4.  A què es refereix l’expresident quan diu: Diu que quan va ser arrestat i empresonat l’11 d’abril del 2011, “la feina” la va fer l’exèrcit francès amb els seus tancs i les seves bombes? [0.75 punts]

 2.      Expressió escrita

2.1.   Indiqueu un sinònim per a cada una de les següents paraules.

[1 punt. Cada apartat conta 0.5]

 a)      Natius (segon paràgraf)

b)      Simular (tercer paràgraf)

 2.2.   Indiqueu el tipus de complement verbal per a cada una de les següents oracions del text:

[1 punt. Cada apartat conta 0.5, si la resposta és incorrecta resta 0.3]

a)     “Va arribar sense cap equipatge”

b)      “El TPI s’ha convertit en un instrument”

2.4. Redacteu un text sobre la colonització africana i la seva repercussió actual relacionant-ho amb el text. [2 punts]

.

PROPOSTA B

Comprensió lectora

 1.1  Proposeu un nou títol pel text. [1 punt]

 1.2  D’acord amb el text, indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses i aquelles que són falses corregiu-les. [1 punt. Cada pregunta val 0,2 i s’aplicarà un descompte de 0,2 per cada error]

 a)      Tots els països tenen el seu propi Tribunal Penal Internacional.

b)     Laurent Gbadgo només sap parlar francès.

c)      L’exèrcit ivorià estava al costat de l’expresident.

 d)     El TPI és un instrument al servei del govern francès.

 e)      L’expresident no va estar d’acord amb les formes en que el van empresonar.

  1.3  Proposa un sinònim que es pugui substituir per segrestada (l.33). [0,5 punts]

 1.4  Digues quin és el referent de “la feina” (l.45). [1 punts]

 1.5  A què substitueix ho (l. 22). [0,5 punts]

 Expressió escrita.

 2.1 Reescriu el paràgraf número 3 tenint en compte que ha de començar per: “Em van arrestar i empresonar…”  [2 punts]

 2.2 Explica a què es refereix Silvia Fernández quan li pregunta per què diu que només parla francès desgraciadament. [2 punts]

.

PROPOSTA C

1. COMPRENSIÓ LECTORA         

1.1. Proposeu un sinònim o una descripció breu de las següents paraules al text: [ 2,5 punts]

• Parapetat:
• Processat:
• Compareixença:
• Dòcils:
• Ordinària:

 1.2. Feu en un redactat de 4 línies com a màxim sobre quin creieu que és el significat de l’expressió “Només parlo francès, desgraciadament”. [ 2,5 punts]

 2.      EXPRESSIÓ ESCRITA

2.1. Torneu a escriure el primer paràgraf iniciant la redacció amb aquesta frase: El video havia estat penjat a YouTube… [2 punts]

 2.2. Feu una redacció breu (unes 60 paraules) sobre la situació de Laurent Gbabgo abans del judici i com es desenvolupa aquest acte.        [2 punts]

2.3. Proposeu un títol breu per al report o notícia que acabeu d’escriure. [1 punt]

.

PROPOSTA D

1. Comprensió lectora

1.1     Resumiu en un màxim de quatre línies el text.

1.2     Trieu la sèrie de sinònims que podria substituir compareixença (mot marcat en negreta en el text):

[0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no     s’aplicarà cap descompte.]

Document, mandat.         Requeriment, citació.          Denúncia, manifest.         Tractat, signat.

1.3 El text que heu llegit es va publicar en un diari. Quin tipus de text periodístic és?

[0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no     s’aplicarà cap descompte.]

La recensió d’ una biografia            Una columna d’ opinió           Una notícia cultural d’ actualitat              Unes deliberacions jurídiques

1.3     D’acord amb el text, indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses:

[0,5 punts. Cada resposta correcta val 0,1 punts. Per cada error es descomptaran 0,1 punts. Si no responeu a la pregunta, no s’aplicarà cap descompte.]

La Haia treballa en un tribunal.                                 L’ home li pregunta a la Haia si entén bé el francès.

Gbagbo governa la Costa durant deu anys.          La presidenta del tribunal dóna per iniciada ,el 18 de juny, la compareixença.

El TPI serveix per poder dur a terme les accions polítiques.

2.      Expressió escrita.

2.1 Torneu a escriure el fragment subratllat en el text, passant-lo a estil indirecte.

2.1 Trieu UNA d’ aquestes dues opcions:

a) En el primer paràgraf hi ha una descripció física del personatge Laurent Gbagbo. Feu una descripció psicològica el més adaptada possible a la que creieu que podia tenir aquest personatge.

b) Escriviu un text opinant si realment el tribunal penal institucional (TPI), s’ ha convertit en un instrument per al govern francès.

.

PROPOSTA E

1 COMPRENSSIÓ LECTORA

1.1 Què creus que vol dir el expresident Laurent Gbagbo amb la frase “Ara que ja sóc aquí, anirem fins al final”. [1 punt]

1.2 Troba una expressió similar que pugui ser equiparada a les paraules en cursiva del text “controlar el paisatge de la política africana” i “quan encara vivia, parapetat, a la residència oficial.  [1 punt]

1.3 Troba 3 mots o expressions per denominar a Laurent Gbagbo i còpia la cita per demostrar-ho [1 punt]

1.4 Digues si les afirmacions següents són certes o falses

[0,5 punts. Cada resposta correcta val 0,1 punts. Per cada error es descomptaran 0,1 punts. Si no responeu a la pregunta, no s’aplicarà cap descompte.]

- L’expresident ivorià és el segon president jutjat per crims contra la humanitat pel TPI.

- El processat parla altres llengües a part del francès.

- Laurent Gbagbo portava més equipatge a part dels pantalons i la camisa que portava posats.

- El representant a França del processat tenia un to més moderat que Gbagbo.

- Gbagbo va ser detingut per l’exèrcit regular ivorià.

1.5 Quin és el referent del que de la frase següent “quan la presidenta del tribunal (…) l’home que va governar la Costa d’Ivori durant deu anys i que va ser detingut…” [0.5 punts]

2 EXPRESSIÓ ESCRITA

2.1 Transforma les següents afirmacions a l’estil indirecte: “He dirigit la Costa d’Ivori durant deu anys” i “Ara que ja sóc aquí, anirem fins al final”. [1 punt]

2.2 Troba dos complements de règim verbal i substitueix-los pel pronom adequat. [1 punt]

2.3 Redacta un text amb un mínim de 80 paraules en el qual expressis la teva opinió sobre la situació personal de l’expresident Gbagbo. [2 punts]

.

PROPOSTA F

Comprensió lectora

1. Aquest article, de quin tipus de text periodístic es tracta? Doneu exemples per justificar la vostra tria. [1 punt]

2. La paraula parapetat prové del verb parapetar. Què vol dir aquest verb? Proposeu sinònims per les paraules compareixença i ordinària. [1 punt]

3. Indiqueu amb quin procediment s’ha format la paraula TPI (Tribunal Penal Internacional) [0.5 punts]

4. Quin és el referent complet de les paraules subratllades a les següents frases extretes del text?

a)      L’home que va governar la Costa d’Ivori durant deu anys i que va ser detingut quan encara vivia.

b)      El TPI s’ha convertit en un instrument al servei del govern francès, que se serveix del Tribunal Internacional.

[1 punt]

5. A què es refereix l’autor quan diu que el francès és el símbol d’una identitat segrestada? [0.5 punts]

Expressió escrita

1. Proposeu un nou títol breu per al text, de quinze paraules com a màxim. [1 punt]

2. Aquest fragment està escrit en estil directe. < ”He dirigit la Costa d’Ivori durant deu anys”, continua l’antic president abans d’expressar la seva disposició a ser jutjat. “Ara que ja sóc aquí – conclou -, anirem fins al final”. >  Passeu-lo a estil indirecte. [1.5 punts]

3. Feu una síntesi dels fets produïts a Costa d’Ivori i mostrats a l’article, i redacteu-ne un text expositiu. [1.5 punts]

.

PROPOSTA G

1.Comprensió lectora

1.1-Extregui les idees principals del text i de quina manera estan relacionades. [1.5 punts]

1.2-Respongui si les següents afirmacions són certes (C) o falses (F) i indiqui en quines línies hi tenen relació. Només en el cas que siguin falses. [0.75 punts. Cada resposta errònia penalitzarà 0.15 punts]

a)      El Tribunal Internacional va ser ajudat per l’exèrcit ivorià.

b)      Gbagbo no col·laborarà en la resolució del judici.

c)      El fet de que només parli francès és quelcom beneficiós per ell.

d)      L’expresident francès critica greument el Tribunal Internacional

1.3-Digui els temps i la persona dels següents verbs.[1.25 punts]

Compareix

Convertit

Vivia

Ha tingut

1.4-Divideixi el text en presentació, explicació i conclusió dels fets que s’exposen.[0.5 punts]

2.Expressió escrita

2.1-Reescrigui el primer paràgraf del text canviant el temps verbal a pretèrit imperfet d’indicatiu. Si cal canviï les marques temporals. [1.25 punts]

2.2-Indiqui un sinònim per cadascuna de les següents paraules segons el context que tenen en el text. En el cas de que les respostes continguin faltes d’ortografia quedaran invalidades. [0.5 punts]

a)      Acusat

b)      Desgraciadament

c)      Penalitza

d)      Compareixença

2.3-  Indiqui un altre títol per la notícia. [0.25 punts]

2.4- Escrigui un text argumentatiu on vostè sigui Gbagbo i es defensi davant del tribunal. Extensió màxima de 100 paraules. [2 punts]

.

PROPOSTA H

1. COMPRENSIÓ LECTORA

1- Perquè diu que el francès és el símbol d’una identitat segrestada? (1p)

2- Explica el tema del text en un màxim de quatre línies. (1p)

3-Quines dues impressions oposades sobre Gbagbo podem obtenir? (1p)

4- Es fa servir l’estil directe, indirecte o tots dos? Troba recursos al text que ho justifiquin. (1p)

5- Troba dos recursos retòrics. (1p)

2. EXPRESSIÓ ESCRITA

1-A la línea 21 del text apareix la paraula parapetat.  Proposi un sinònim per aquesta paraula. Expliqui què vol dir “un procés neocolonial”. (1.25p)

2-Davant quin tipus de text ens trobem? Reforça la teva resposta justificant amb exemples que puguis obtenir del text. (1.25p)

3-Escrigui el text següent en passat, passant l’estil directe que hi apareix en estil indirecte. (2.5)

“He dirigit la Costa d’Ivori durant deu anys”, continua l’antic president abans d’expressar la seva disposició a ser jutjat. “ara que ja són aquí –conclou -, anirem dins al final”. Gbagbo ha parlat durant 12 minuts. La presidenta del Tribunal fixa data del judici per al dia 18 de juny i dóna per acabada aquesta primera compareixença. Fora de la sala, el portaveu a França de l’expresident, Toussaint Alain, no ha tingut el to moderat del processat: “Aquest judici- ha manifestat als periodistes- és un provés neocolonial.

.

PROPOSTA I

1.      Comprensió lectora

1.1.            Quines dues maneres d’interpretar el títol apareixen en el text? Personalment, quina creieu que seria la millor interpretació? Argumenteu la vostra resposta.
1.2.            Per  què es parla de neocolonialisme en aquest text? De què acusa el portaveu de l’expresident Gbagbo a França? Basant-vos en el text, justifiqueu la vostra resposta. 

1.3.            Conjugueu els següents verbs que apareixen en el text:

- 1a persona del singular del present d’indicatiu del verb comparèixer (paràgraf 1, línia 6):
- 3a persona del plural del imperfet de subjuntiu del verb convertir (paràgraf 4, línia 16):

1.4.            Responeu les següents qüestions a partir d’aquest fragment extret del text:

“Quan la presidenta del Tribunal, l’argentina Silvia Fernández de Gurmendi ¹, el ² convida a presentar-se, l’home que va governar la Costa d’Ivori durant deu anys i que va ser detingut quan encara vivia ³, parapetat ⁴, a la residència oficial, ho fa parlant lentament, sense aixecar la veu”.

1) Quina és la seva funció? I el seu referent?

2) Quin és el referent d’aquest pronom? Quina és la seva funció?

3) Quin tipus de subordinada és?

4) Digueu un sinònim i un antònim d’aquesta paraula i digueu la seva categoria gramatical.

 2.      Expressió escrita

 2.1.            Proposeu un títol alternatiu a aquest article periodístic, de deu paraules com a màxim.

2.2.            “Només parlo francès, desgraciadament”. Redacteu un text argumentatiu  posicionant-vos a favor o en contra d’aquesta afirmació en un màxim de 150 paraules.

PROPOSTA J

1.Comprensió lectora

1.1. Indiqueu un altre títol per el text que acabeu de llegir: (1 punt)

 1.2. A què és refereix l’expressió següent? (0,5 punts)

 Diu que quan va ser arrestat i empresonat l’11 d’abril del 2011, “la feina”, la va fer l’exèrcit francès amb els seus tancs i les seves bombes perquè l’exèrcit regular ivorià estava al seu costat. (l.19)

 1.3. Busqueu un sinònim per a cada una de las paraules següents: (1 punt)

-          Parapetat (l.9):

-          En suspensió (l.12):

-          Dòcil (l.35):

-          Compareixença (l.29):

 1.4. En relació amb el text, indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses: (0,5 punts)

-          Laurent Gbagbo parla més d’una llengua.

-          Laurent Gbagbo a causa de la seva detenció va ser traslladat a Korhogo.

 -          Es la primera vegada que un expresident ha de comparèixer davant d’un Tribunal Penal Internacional.

 -          El govern Abidjan serveix de Tribunal Internacional per dur  a terme els seus projectes polítics.

 1.5. Digueu quin es el referent de les paraules subratllades següents:

 -          Jutjar-lo (l.15):

-          Aquí  (l.27):

 1.6. Indiqueu tres connectors que apareguin en el text:

 2.        Expressió escrita

 2.1. Resumiu entre 40-80 paraules el contingut d’aquest text.

 2.2. Redacteu entre 100-150 paraules argumentant de quin tipus de text es tracta, especificant les seves característiques:

PROPOSTA K

1  Comprensió lectora

1.1              Expliqueu, amb les vostres paraules, què creieu que Laurent Gbagbo pretén transmetre al jurat quan afegeix el mot “desgraciadament”  al final de la seva resposta? [0,75 punts]

1.2              Definiu amb poques paraules aquests termes: parapetat i ordinària. [0,5 punts]

1.3              En el fragment: “El TPI s’ha convertit en un instrument al servei del govern francès, que se serveix del Tribunal Internacional per dur a terme els seus projectes polítics. Controlar el paisatge de la política africana, i ajudar a pujar al poder els seus amics, al mateix temps que penalitza els dirigents africans que no són dòcils”, quin és el subjecte del verd ajudar? I el de penalitza? [1 punt]

1.4              Identifiqueu tots els elements anafòrics, catafòrics i díctics únicament del primer paràgraf del text. [1 punt]

1.5              En quin sentit el portaveu a França de l’expresident, Toussaint Alain, “no ha tingut el to moderat del processat”? [0,75 punts]

 2                    Expressió escrita

2.1              Reescriviu el text de manera que es converteixi en un diàleg entre les tres persones que hi intervenen. Afegeix, si cal, algunes oracions que permetin donar coherència a l’escrit. [1,25 punts]

2.2              Per quina d’aquestes quatre expressions podríeu substituir el terme “dòcils” en el text? [0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta no s’aplicarà cap descompte]

            … De fàcil manipulació                                  … Dolços

… Hostils                                            … Que ensenya o instrueix

2.3       Indiqueu quina de les següents respostes és més adient per definir el mot “desgraciadament”: [0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta no s’aplicarà cap descompte]

            … Sense gràcia                                               … Allò que atreu en algú

            …  Sort adversa                                  … Traure la gràcia

2.4       Indiqueu el temps verbal dels verbs del text que apareixen a continuació:

[1,25 punt]

-        Convida

-        Manifestat

-        Ha tingut

-        Conclou

-        Entén

   2.5      Proposeu un altre títol per a l’article de diari d’aquest examen. [0,5 punts]

PROPOSTA L

Comprensió lectora

1-      Fes un resum de màxim 6 línies sobre el tema principal del text.

[1 punt]

2-      Proposa un títol alternatiu per a l’article que has llegit. És important que s’avingui amb el text.

[1 punts]

3-      Indica si les següents afirmacions són certes o falses [1,5 punts cada error descomptarà 0,3 punts, cap resposta no hi haurà descompte]

a)      Segons Gbagbo , ell va ser detingut per les forces del seu païs amb  la ajuda de França.

b)      Gbago parla més d’una llengua.

c)      El tribunal penal internacional, no es el primer president que jutja

Expressió escrita

1-      Troba un sinònim per a cada un dels termes següents  que apareixen en el text. Recorda que s’ha de mantenir el significat original de la paraula en el context. [1 punt]

-          Compareix (paràgraf 1)

-          Parapetat (paràgraf 2)

-          Simular (paràgraf 3)

-          Dòcils (paràgraf 5)

2-      Reescriu el fragment on el dictador relata la seva detenció. Ha de ser text descriptiu. [1 punt}

3-      Redacta un text argumentatiu de 150-200 paraules en el que exposis la teva opinió sobre el procés utilitzat o les mesures que es van prendre per a dur al senyor Gbagbo a judici. [2 punts]

PROPOSTA M

Comprensió lectora

1. Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit:

1.1              Argumenteu per què creieu que el periodista Bru Rovira li posà aquest nom al text.

1.2              Per què Toussaint  Alain defineix el judici com a un procés neocolonial? Argumenteu la vostra resposta amb un màxim de 5 línies.

1.3              Indiqueu si les afirmacions següents, referents al text, són certes o falses. Reescriviu les que siguin falses.

[0,5 punts. Cada resposta correcta val 0,1 punts. Per cada error es descomptaran 0,1punts. Si no responeu ala pregunta, no s’aplicarà cap descompte.]

• Gbagbo, actual president de Costa d’Ivori, fou arrestat i empresonat l’11 d’abril del 2011.
• L’acusat determina que se’l va portar a judici sense el seu consentiment.
• En la seva defensa, Gbagbo afirma que l’exèrcit natiu era de part seva mentre que el responsable de la seva detenció va ser l’exèrcit alemany.
• La presidenta del Tribunal, la peruana Sílvia Fernández de Gurmendi, va convidar el detingut a presentar-se.

1.4              Per què el periodista defineix el francès com a “símbol d’una identitat segrestada”?

Expressió escrita

1. Digueu 2 sinònims de les paraules del text següents:

• Símbol
• Arrestat
• També
• Moderat

1. Indiqueu els 6 primers verbs que apareixen al text i el temps, la persona i el nombre de cadascun d’ells.
2. Torneu a escriure el fragment del text que comprèn el tercer paràgraf que va des de “Gbagbo” fins a “al seu costat” amb tots els connectors possibles.
3. Feu una redacció de cent cinquanta paraules, com a màxim, exposant la vostra opinió sobre les paraules de Toussaint Alain.

PROPOSTA N

1. Comprensió lectora

1.1. En el text hi apareixen dues preguntes com a possibles respostes a la afirmació del expresident Laurent Gbagbo : “ Només parlo francès, desgraciadament”. Havent llegit prèviament el text, a que creus que es referia l’expresident Gbagbo? [1.25 punts]

1.2. El mot “TPI” esmentat varies vegades durant el text, a quin tipus de formació de paraules pertany?. Raona la teva resposta. [1.25 punts]

1.3. En el segon paràgraf a la línia 12 hi trobem el conjunt de paraules : “ ho fa lentament, sense aixecar la veu.”. Quin és el seu referent? [1 punts]

1.4. Sobre l’estructura del text. Quin tipus de text és? Raona la teva resposta nombrant algunes característiques. [1.5 punts]

2.Expressió escrita

2.1. Reescriu el fragment : “ Aquest judici (…) que no són dòcils” en estil indirecte. [1.5 punts]

2.2. En el text es parla de la possible opció de que el expresident es refereixi a que necessita conèixer més d’una llengua. Redacta un text de 100 paraules exposant la teva opinió sobre la importància d’aprendre més d’una llengua. [2 punts]

2.3.En el text, per quina opció es podria intercanviar acusar?

[0.5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no contesteu a la pregunta no s’aplicarà cap descompte.]

a) disculpar     c)confessar

b) culpar          d)exculpar

2.4. En el text, quin significat té la paraula neocolonial?

[0.5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,25 punts. Si no contesteu a la pregunta no s’aplicarà cap descompte.]

a) Descontrol de les potencies colonials sobre les seves antigues colònies.

b) Control de les antigues potencies colonials sobre les seves antigues colònies.

2.5. En el text, per quina opció és podria intercanviar la paraula dòcils?

[0.5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no contesteu a la pregunta no s’aplicarà cap descompte.]

a) tossut          b) obedient     c) rebel            d) amable

.

PROPOSTA O

1.                  Comprensió lectora

1.1.   Proposeu un nou títol per al text i comenteu breument el seu significat. [1 punt]

1.2.  A partir del que diu el text, indiqueu si les afirmacions següents són certes o        falses:

[0,5 punts. Cada resposta correcta val 0,1 punts. Per cada error es descomptaran 0,1punts. Si no responeu a la pregunta, no s’aplicarà cap descompte.]

a) Laurent Gbagbo només parla francès.

b) Laurent Gbagbo va ser arrestat per l’exèrcit ivorià.

c) L’expresident de la Costa d’Ivori va ser enganyat per tal de ser

empresonat a la presó del TPI.

d) Dues setmanes abans del judici, Laurent Gbagbo va volar a Abidjan.

e) Segons la presidenta del Tribunal, aquest judici és un procés

neocolonial.

1.3. Quin tipus de text periodístic és? [0,5 punts]

1.4. Indiqueu un sinònim per la paraula compareixença que tingui sentit en el text. [0,5 punts]

1.5. En la oració “He dirigit la costa d’Ivori durant deu anys”, continua l’antic president abans d’expressar la seva disposició a ser jutjat”, indiqueu la funció sintàctica del complement destacat. [0,5 punts]

1.6. Indiqueu la categoria gramatical de les següents paraules del text: [1 punt]

a) Parapetat:

b) A continuació:

c) Neocolonial:

d) També:

e) Sense:

2. Expressió escrita

2.1. Reescribiu el tercer paràgraf en futur. Inicieu la redacció amb Gbagbo explicarà a continuació… [1 punt]

2.2. Imagineu-vos que sou Silvia Fernández i expliqueu la vostra impressió, en 90 paraules, davant l’expressió que diu Laurent Gbagbo: Només parlo francès, desgraciadament. [2 punts]

2.3. Proposeu un títol pel vostre redactat i comenta el seu significat. [1 punt]

.

PROPOSTA P

1.      COMPRENSSIÓ

1.1. Feu un resum del text en no més de sis línies. [1 punt]

1.2. Definiu o cerqueu un sinònim de cadascun d’aquests mots. [1 punt]  Cada error descompta 0.1, si no es respon no hi ha penalització.

-          Compareix (línia 6)

-          Parapetat (línia 22-23)

-          “La feina” (línia 44)

-          Audiència (línia 52)

-          Ordinària (línia 52)

1.3. Digues si les afirmacions següents són certes o falses. En cas que siguin falses reescriu-les correctament. [1 punt] Cada error descompta 0.1, si no es respon no hi ha penalització.

-          Actualment, el president de Costa d’Ivori és Laurent Gbagbo.

-          A Laurent Gbagbo el van portar enganyat a l’Haia.

-          L’exèrcit de Costa d’Ivori estava en contra del seu president.

-          El Tribunal Penal Internacional declarà Laurent Gbagbo culpable de crims contra la humanitat.

-          El Tribunal Penal Internacional ha servit per controlar la política africana.

1.4. Indica el referent, si en té, dels que assenyalats en negreta. [1 punt]

-          És la primera vegada que un expresident compareix davant el TPI.

-          L’home que va governar Costa d’Ivori durant 10 anys i que va ser detingut quan encara vivia.

-          Els idiomes natius són els que parla amb tota seguretat.

-          No calia pujar-lo a un avió que havia de volar a Abidjan.

-          Va arribar a la presó del TPI només amb el que portava posat.

-          “Ara que ja sóc aquí, anirem fins al final”.

-          El TPI s’ha convertit en un instrument al servei del govern francès,  que se serveix del TPI per poder dur a terme els seus projectes polítics, al mateix temps que penalitza els dirigents africans que no són dòcils.

2.      EXPRESSIÓ ESCRITA

2.1.Redacta el quart paràgraf en estil directe. [1 punt]

2.2.Cerca un títol adient per el punt 2.1. [0.5 punts]

2.3.Fes una redacció referida a la corrupció política als països africans.  [2.5 punts]

.

PROPOSTA Q

COMPRENSIÓ LECTORA

1. Digueu a quin tipus de categoria gramatical correspon el mot TPI, destacat en el text. Especifiqueu-ne també, si escau, un altre mot o fragment al que hi faci referència i aclareu quina funció textual fa TPI respecte aquest últim. [1,5 punts]
2. Aquest text pertany clarament al gènere periodístic. Identifiqueu en el text 3 recursos retòrics que siguin de comú ús en aquest. [0,5 punts]
3. Quina reivindicació deixa entreveure el títol de l’article? Relaciona’l amb el contigut del text i proposa’n un d’alternatiu que adquireixi la mateixa funció. [1,5 punts]
4. Quin tipus de narrador apareix? És més aviat objectiu o subjectiu respecte tot el procés? Justifiqueu la vostra resposta citant fragments del text. [1,5 punts]

 EXPRESSIÓ ESCRITA

1.  Confeccioneu un petit escrit (150 paraules) que tracti sobre l’anàlisi de les característiques textuals presents en el text pròpies del gènere periodístic. [2 punts]

2. Redacteu un breu text on mostreu la vostra opinio sobre tot el proces seguit pel judici de Ggbagbo (150 paraules). [|1,5 punts]

3. Per quina altra paraula es podria substitir compareixença? Nomès hi ha UNA opció correcta. [0,5 punts si la resposta és correcta. Es restaran 0,25 punts si no és així. La resposta en blanc no descompta]

a)      Presència

b)      Citació

c)      Onomàstica

d)     Jurisprudència

.

PROPOSTA R

1. Comprensió lectora

1.1. L’article que heu llegit és extret d’un diari conegut. Indiqueu quin tipus de text periodístic és:

[0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no s’aplicarà cap descompte].

Una columna d’opinió                                    Una notícia cultural d’actualitat

Una crònica política                                       Unes deliberacions jurídiques

1.2. Resumiu les idees principals del text amb un escrit d’unes 30-40 paraules. [1 punt]

1.3. Proposeu un títol que sintetitzi les principals idees que apareixen en el text. (Per comprovar si és adequat, mira si també correspon amb el text de la pregunta anterior)            [0,5 punts]

 1.4. Observeu amb atenció el següent fragment : <<“Entén bé el francès?”, li pregunta en un determinat moment la jutge argentina. “Només parlo francès”, contesta Gbagbo, i deixa en suspensió la frase abans de concloure: “Desgraciadament”. ¿Desgraciadament perquè li agradaria parlar també altres idiomes?¿O desgraciadament perquè el francès és el símbol d’una identitat segrestada, i els idiomes natius -que parla amb tota seguretat-, sap que no tenen cap valor als ulls del Tribunal que es disposa a jutjar-lo en territori europeu, servint-se de la llengua colonial? “Desgraciadament”. Sílvia Fernández somriu al comentari>>

Describiu quina és la situació d’ambdós participants (què passa, com s’interpreta amb el tema del text, etc), qui són i com esdevé la discusió.   [1 punt]

1.5. [0,5 punts]

            1.5.1. Indiqueu quina de les paraules següents és sinònim de la proposada. [0,1 punts per  sinònim encertat. Per cada error es descomptaran 0,1 punts. Si no responeu, no s'aplicarà  cap descompte.

Saludable     Salutífer             Salubrar

Identitat     Justesa                Equiparent

Oficial           Legal                 Oficiós

           1.5.2. Llegiu atentament el fragment seguent:

<<Diu també que per portar-lo a l'Haia, com es va fer fa dues setmanes, no calia enganyar-lo, simular que anava a una audiència ordinària a Korhogo, pujar-lo a  continuació a un avió que havia de volar a Abidjan, i acabar, finalment, a la presó del  TPI, on hi va arribar sense cap equipatge, només amb el que portava posat, la camisa i els pantalons.>>

Indiqueu quina funció fa la frase subrallada: [0,2 punts]

explicativa                        especificativa

1.7. Llegiu amb atenció el fragment << El TPI s’ha convertit en un instrument al servei del govern francès que se serveix del Tribunal Internacional per poder dur a terme els seus projectes polítics, controlar el paisatge de la política africana, i ajudar a pujar al poder els seus amics, al mateix temps que penalitza els dirigents africans que no són dòcils>>.

Digueu la categoria gramatical de la paraula subrallada i quin és el seu referent. [0,5 punts]

 2. Expressió escrita

2.1. Torneu a escriure el fragment subrallat en el text com si fóssiu l’acusat Laurent  Gbagbo. (El fragment subrallat seria: “Va passar aquest dilluns… …sense aixecar la veu”)  [1 punt]

 2.2. Imagineu-vos que sou un membre del tribunal que contempla la sessió. Escribiu una  redacció de mínim 80 paraules en que expliqueu la vostra experiència a un company. (eviteu caure en un registre vulgar)  [2 punts]

2.3. Argumenteu quin significat té la paraula “audiència” en el text  [1 punt]

.

PROPOSTA S

1.    Comprensió lectora

1.1. Explica les idees principals del text fent-ne un breu resum amb un mínim de quatre línies i un màxim de sis.

[1 punt]

1.2. Explica en un contingut màxim de tres línies el títol del text: “Només parlo francès, desgraciadament” i proposen un altre que concordi amb les idees de l’article.

[2 punts]

1.3. En el article algú afirma: “He dirigitla Costad’Ivori durant deu anys”. Qui du a terme aquesta afirmació? A quin temps verbal, nombre i persona correspon el verb de la oració?

[1 punt]

2. Expressió escrita

2.1. Proposa un sinònim per cada una de les següents paraules tenint en compte el significat que se’ls hi atribueix en el text.

- dòcils                 – boicotejar

[0,5 punts]

2.2. Explica de forma sintetitzada el significant de les següents paraules:

- neocolonial      – disposició

[0, 5 punts]

2.3. Passa el primer paràgraf canviant-ne el seu número sense modificar-ne el gènere    ni la persona, de singular a plural o de plural a singular.

[1punt]

2.4. Creus que els països dela Unió Europeaactuen envers el continent Africà segons   el benefici que en poden extreure? Escriu un text augmentatiu d’un màxim de cent cinquanta paraules en el qual donis a conèixer el teu punt de vista sobre la situació política en els països africans tenint en compte la influència que hi tenen les grans potències europees.

[2 punts]

.

PROPOSTA T

1. Comprensió lectora

1.1 Digueu el temps verbal, la persona i el nombre de du (linea I). Definiu les paraules gansonera i erráticament d’acord amb el context . Digui també quin és el referent de tercera (linea VII), i el de n’hi ha (linea V). [1 Punt]

1.2  Marqueu la opció correcta d’aquestes preguntes que fan referència al text. [0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no s’aplicarà cap descompte.]

a) Aques fragment de quin tipus de text periodístic es tracta?

La recensió d’una biografia…..

Una columna d’opinió……

Una notícia cultural d’actualitat…..

Unes deliberacions jurídiques……

b) Localitza tres figures retòriques al text.

c) Defineix la paraula “comicis”.

d) Busca un sinònim i un antònim adequat per les paraules: ordinària, moderat, extravagància i promoure.

1.3 Proposeu un altre títol adequat per al text. [1Punt]

1.4. Indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses: [1Punt]

L’únic idioma que parla Gbogbo es el francés….fals

El FPI ha boicotejat les eleccions….

Ibori és una colonia francesa avui en dia….

2. Expressió escrita

2.1 Torna a escriure aquest fragment en 3ª persona del temps pasat:

“Entén bé el francès”?, li pregunta en un determinat moment la jutge argentina. “Només parlo francès”, contesta Gbagbo, i deixa en suspensió la frase abans de concloure: “Desgraciadament”.  ¿Desgraciadament perque li agradaria també parlar altres idiomes? ¿O desgraciadament perquè el francès és un simbol d’una identitat segrestada i els idiomes natius – que parla amb tota seguretat – , sap que no tenen cap valor als ulls dels Tribunal que es desposa a jutjar-lo en territori europeu servint-se de la llengua colonial? “Desgraciadament”. Sílvia fernandez somriu al comentari.

2.2 Escriu una redacció de aproximadament 150 paraules sobre la corrupció que es dona en els governs.  [1,5 Punts]

2.3 Resumeix de què parla el tex en un màxim de 4 línies. [1Punt]

No voldria incrementar les vostres hores de dedicació durant aquests dies que teniu consagrats al Treball de Recerca. Només us proposo una activitat que estimo que us pot prendre 75 minuts com a màxim. Aquells de vosaltres que us vulgueu presentar als exàmens del dia 21, ja esteu prou ocupats amb aquesta assignatura i ja sabeu que podeu aprofitar articles com els que he anat publicant i on podeu deixar les vostres consultes. Per exemple:

http://llengualiteratura.wordpress.com/2011/06/28/les-pau-i-preparacio-del-nou-curs/

http://llengualiteratura.wordpress.com/2011/10/16/afinem-aspectes-gramaticals/

http://llengualiteratura.wordpress.com/2011/10/27/posat-a-prova/

… i tots els que fan referència a Drames rurals.

Una de les millors maneres de preparar un examen és posar-se en la pell de l’examinador. Per això us proposo que prepareu, per parelles, un examen PAU. M’explico:

1. Preneu com a text el que hi ha aquí dalt de Bru Rovira. Bru Rovira està considerat el periodista que més bé escriu pels seus companys de professió i el diari Ara està de moda: bons candidats per a les PAU. El text per a l’”examen” que esteu fent acaba just abans del primer subtítol (o sigui, fins a la paraula dòcils). Llegiu-vos-el amb atenció (20 minuts).
2. Prepareu preguntes per a les dues primeres parts de la prova: Comprensió lectora i Expressió escrita. La part de Reflexió lingüística, us la perdono. Totes les preguntes han de girar al voltant del text. Per guiar-vos, heu de tenir en compte el model de PAU que trobareu a l’article:  http://llengualiteratura.wordpress.com/2011/06/28/les-pau-i-preparacio-del-nou-curs/  (dels 75 minuts, 20 són per comprendre què podeu arribar a preguntar). Fixeu-vos que “tot és vàlid”: demanar que s’aclareixin punts foscos del redactat, vocabulari, pronoms, referents, localitzar subjectes (la gramàtica pot servir per detectar una bona comprensió)…
3. Trieu una parella de treball per fer el punt 2, intercanvieu-vos les idees via correu electrònic. Arribeu a un model consensuat d’examen (30 minuts tot plegat).
4. Envieu-m’ho a l’adreça de correu que ja sabeu abans de les 24h. del dia 31 de desembre. Si sou previsors, ho fareu abans de marxar de vacances (5 minuts).

Sapigueu que després penjaré totes les propostes al bloc per treballar-ho. No dediqueu gaire temps al format: negretes, cursives i subratllat com a molt.

Ànims i sort!

Bon Nadal!!

Aquest darrer conte és el darrer conte, i Caterina Albert ho sap. Tot i que no és tema d’ara la dimensió literària del text, aquest conte no es pot comentar sense ser conscient que tanca el cicle. I s’hi afirmen coses importants per a la comprensió del conjunt. Fem una llista clara:

• la protagonista absoluta és una dona
• aquesta dona jove és exemple de bellesa i salut; i de solidesa i estabilitat emocional; el seu retrat recorda els ideals del noucentisme, que estava a punt de néixer
• el seu home és un home com cal
• ser tan bons no els impedeix de ser víctimes de l’enveja: però ens donen una lliçó de com suportar-la, no actuen amb la vulnerabilitat emocional dels personatges dels altres contes; tampoc els impedeix ser víctimes de la desgràcia, i també mostren com se supera
• veiem la definició dels personatges de tos els altres contes en l’actitud dels pagesos d’aquest: “el poble olorà el drama, i, amb el seu instint pervers de bèstia inferior, clavà la urpada al punt que més dolia”

La descripció amable (i insòlita) del principi, ens fa témer el pitjor; però en aquest conte, no només hi apareix per primera vegada una presentació positiva, sinó que acaba bé!!!! iens fa arribar tot l’ànim i l’esperança que ens han estat negats en els 11 anteriors (tot i que hem vist que la crueltat anava de baixa). Ara bé, Caterina Albert seria incoherent si ens digués ara que la vie c’est en rose. Ens diu ben clar al final que el fet d’haver assolit un desig, un objectiu no representa res. La vida està constituïda per grans misteris, que han d’engendrar la Sort o la Desgràcia.

Feia temps que volia fer una cosa i avui m’hi he posat: una versió moderna íntegra del conte perquè l’entengueu millor i pugueu copsar-ne els matisos. Evidentment, es perd el sabor d’època i la riquesa expressiva de l’autora, però pot ser interessant com a experiència.

1. Pensa una descripció de la protagonista.

2. Com descriuries la seva situació inicial?

3. Descriu el seu amor.

4. Quin és el seu problema?

5. Quina és l’actitud del poble?

El marit ha fet el sopar!!! I no la incomoda amb preguntes quan arriba tard!! I ella no se sorprèn que ell hagi fet el sopar! A pagès! El 1905!!! Ja dèiem a Ombres que Caterina Albert és conscient que cal una relació diferent a la d’aleshores entre dona i home. I així va viure.

6. Què li deu explicar ella?

7. Com reacciona ell?

Apa, siau!

Per fer que acabi el trajecte més lentament, faré un post per a cadascun dels dos contes. El que presentem ara és un conte d’estructura molt senzilla i no gaire exagerat, tenint en compte el que ja hem vist. Però ja fa unes quantes ocasions que el protagonista és la tècnica de l’autora. És evident que aquí Caterina Albert juga amb la força del diàleg, que situa a l’inici del conte i que és realment confús per al lector, fins que arribem a la part narrativa on tot se’ns aclareix. De tota manera, hi ha un vocabulari que, de tan volgudament popular, arriba a ser difícil. També podem destacar coma novetat tota la primera part del conte, gairebé fins al moment final, en què els personatge són ben feliços.

Som-hi.

1. Com es diuen les tres aparents protagonistes? S’assemblen molt (fins i tot en els noms), però n’hi ha una que és diferent en algun aspecte. Qui és?

2. Se’ns donen més detalls del personatge. Recull-ne alguns.

Vet aquí alguna de les cançons que canta:

La filla n’està malalta…: http://www.youtube.com/watch?v=aDAFJRWXRSs

La que comença A la ciutat de Granada, esmentada així de passada, hi ha el tema que es passeja soterrat per tot el conte. No he sentit mai cantar-la ni hi ha referències al www si no és en arxius. Trobo una partittura d’un butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1913!)  i us l’afegeixo: mireu-ne el títol i la lletra!

3. On va la Màxima? Amb qui es creua?

4. Què diu que mengen i beuen la Nit de Nadal?

Hi ha unes bromes amb un conco esdentegat que Déu n’hi do.

5. Quan arriba a casa, qui la rep? I com acaba (el qui la rep)?

6. Què passa al final?

7. I quan s’apaga la llàntia d’oli?

En fi.

Es tracta de dos contes força diferents. Ombres, tenim sort encara, és un conte poc violent i gens enrevessat. L’autora vol fer, com abans Narcís Oller a la seva novel·la La bogeria, un petit “estudi” de la malaltia mental (sense concretar), però des d’un punt de vista romàntic, com correspon a una autora modernista. Recordem que Freud havia posat de moda l’estudi de la ment humana. De tota manera, no trobem en el conte ni rastre de cientifisme, tot al contrari: es tracta de deixar en el terreny de l’enigma i el misteri els canvis d’estat de la personalitat de la protagonista.

Recordeu que podeu plantejar dubtes en aquest mateix article.

Comença el conte de manera insòlita en el recull: hi ha una narradora en primera persona que ens vol explicar una història que coneix de primera mà. Sens dubte, Caterina Albert volia provar tècniques o temàtiques diverses. És aquesta narradora, que esdevindrà oculta la resta del conte, però que exerceix, com passa sempre, de narrador quasi omniscient (que explica només el que vol), qui ens presenta el personatge al voltant del qual gira tot plegat: la Malena.

1. Has acabat el conte? N’entens el títol?

2. Tenim dues cosines, la Maleneta, de pell blanca i cabells i ulls foscos, més aviat vistosa, i la Rita, rossenca i de pell no tan clara (color de blat). L’una no tenia res i es va casar amb un hereu. La Rita tenia herència i es va quedar a casa seva, casada amb un noi treballador. Per què estaven tan unides? Mantenen la relació un cop casades?

3. Apareix un dia la Maleneta molt trasbalsada, dient al Genís i a la Rita que no vol tornar a casa, però sense concretar per què. Li fan cas? En Genís va a veure el marit de sa cosina. Què li diu?

4. La Malena segueix sense voler tornar. Què passaria amb el seu fill? Quin argument dóna per no voler tornar a casa?

5. Quants dies triga la Maleneta a tornar a casa la Rita i en Genís? En quin estat es troba? Què n’opina el metge?

6. Què arribem a saber del marit de la Maleneta?

7. Quina vida farà a partir de llavors? I el seu fillet, no el veu més?

Veieu l’encaix amb el moment inicial de presentació del personatge? L’estil amb què se’ns el presenta al llarg del conte, que dóna com sempre tanta importància a l’interior del personatge, recorda les descripcions que fa Mercè Rodoreda a les seves novel·les (Aloma, La plaça del Diamant…).

Madame Séverine en un dibuix de Renoir

Fins aquí, una lectura “normal” del conte. Al final, hi ha una cita que ens parla justament dels misteriosos enigmes de la ment humana, tot i que no sembla que aporti gaire llum sobre el que se’ns ha explicat. La cosa canvia si, com si es tractés d’un enigma (no ho era en l’època en què es va fer el conte), esbrinem qui era Madame Séverine. Es tracta d’una feminista molt implicada (engagée) de finals del segle XIX i el primer terç del XX, que va portar una vida gens convencional i que va lluitar a favor de tota mena de drets socials. Caram! Quins interessos, els de la nostra autora, que passa per ser una propietària acomodada. Res més lluny de la veritat, com podem veure: Caterina Albert és una intel·lectual autèntica, dona del seu temps i referent obligat de tota la narrativa catalana posterior. Per cert, la idea de posar-se un pseudònim masculí (que curiosament comença per Vi) l’havia adoptat un parell d’anys abans que ella la seva admirada autora llibertària francesa (Arthur Vingtras). Vist de qui prové la cita, descobrim que l’enigma de com ha perdut el seny la Maleneta té la causa en el maltractament que li infligeix el seu marit… com a tantes dones.

Us heu adonat que tots els contes, excepte els dos primers, tenen com a títol un únic nom? Els títols són significatius, a més d’aclaridors de les intencions de l’autora. L’explosió torna a ser un conte una mica diferent. D’entrada, és l’únic que hem trobat ambientat en un entorn urbà: la nota inicial i que la Quimeta vagi a veure la seva tia a Gràcia, ens situen a Barcelona. La nota i la temàtica ens fan veure que l’acció passa en un moment contemporani a la redacció del conte. Com a escriptora que és, Caterina Albert vol entrar en les causes i la vida quotidiana d’un dels primers terroristes. A més, el redactat de les primeres pàgines és especialment críptic pel que fa al vocabulari. I l’autora n’és conscient que juga amb el lèxic: ens vol posar paraules que diuen els barcelonins “industrials” que sonen estranyes (per castellanes) a les orelles de l’autora empordanesa : taller (per comptes d’obrador), caldo o amigu.

Tot plegat, a més, resulta molt cinematogràfic (ja sabem que a Víctor Català, autora el 1918 de la novel·la Un film: 3000 metres, li interessava el cinema). El tema urbà, les actituds dels personatges i els seus diàlegs, els escenaris simplificats… ens fan pensar en una pel·lícula muda… avant la lettre, és a dir, abans que es popularitzessin. Com a mostra, us n’enllaço una de divertida de Buster Keaton. A partir del minut 10, podeu veure una bomba anarquista.

Els personatges del conte són més plans que mai (tampoc podem esperar que en una narració breu els pesonatges creixin o evolucionin, però en eaquest cas, a causa de la temàtica, la seva linealitat és exagerada). Anem al gra.

1. Com es diu ell? Un cop llegit el conte, saps a què es dedicava? I quina categoria tenia?

2. Com deu ser don Eladi?

3. Què fa ara durant el dia en Peret? [creus que té actualitat el tema?] Qui són els seus amics? On es troben?

4. Per què van fer fora en Peret?

5. Quan torna a la nit en Peret? Què fa? Preveus el que passarà, un cop vista la nota inicial, oi?

6. Veiem un cert joc matrimonial confús, d’estira i arronsa, fins que ell se’n va. No hi falta la nota picant (Caterina Albert no té gaires manies a l’hora de ser versemblant). On diu que va la Quimeta? Però, recordes què havia decidit la nit anterior? Torna unes pàgines enrere i mira-ho al llibre.

7. Com acaba la història? I tan fàcil que hagués estat acabar-ho bé: sortir de l’amagatall i dir “Hola Quimeta, hola don Eladi! Sí, ja ho veu… ” Però això és una solució fàcil i assenyada que està en mans de les dones: els homes no són així, ho destrueixen tot i avall.

Com a bonus track, us “tradueixo” la descripció inicial de la situació:

- Torna-hi, Peret, torna-hi i digues-li que allò va ser una foguerada, un cop de geni, i que n’estàs penedit. Segur que et tornarà a rebre don Eladi, perquè té bon cor. Recorda’t que quan et va passar per sobre aquella tartaneta, ananat al taller, et va portar al seu propi llit i mai no et va faltar caldo de gallina ni assistència de qualitat. Recorda’t que tu, amb llàgrimes als ulls, li vas dir que mai més oblidaries el que havia fet per tu. Si ell, en un mal moment, va dir-te una mala expressió, tu prou que t’hi vas tornar; esteu, doncs, en paus, i ara et toca a tu rebaixar-te… Si jo fos atrevida, ja estaria tot arreglat.

Tartana

- Cagu’n Déu! No callaràs, no!… Com si no estigués prou amoïnat! Ja t’ho vaig dir la setmana passada: no vull tornar-hi com si demanés caritat. Ell em va despatxar, i no li he de tornar a veure la cara fins que ell mateix em vingui a buscar. Hi ha perdut més ell que jo. El taller li queda sense protecció, perquè no trobarà ningú més que li vigili tan bé la feina… Ja li sabrà greu, si Déu vol!

- Sí, però ell disposa de capital i tu has de treballar per viure. No en traurem res, que ell hagi de plegar si nosaltres ens morim de fam! Anàvem prou bé i ara no ens queda ni un clau; no som potentats per passar una setmana i una altra sense veure el color del diner… Mira: tot el que tenia estalviat, se n’ha anat; la Margarida no es refiarà més de nosaltres perquè diu que, encara que tornis a treballar, mai no acabarem de tornar-li el que li devem… A les altres botigues ja saps que no fien, sobretot veient que amb els deutes no podrem tornar els avançaments… Avui, perquè Déu ha volgut, he pogut fer dinar, però demà, si no canvia la sort, haurem de quedar-nos sense fer servir la boca. Si trobessis una feina qualsevol, encara que no cobressis gaire… Després d’uns dies, en vénen uns altres, però el cas és menjar.

Enclusa

- No m’emprenyis, ni em facis mala sang, Quimeta; mira que n’estic fins al capdamunt, i un home no és insensible ni de fang. Com si no l’hagués buscat pertot arreu, la feina. Déu m’ajudi! Però tu, burxa que burxa, com si no sabessis que totes les feines estan ocupades i que no es troba un sou ni per caritat… Un no pot fer res que la dignitat  i l’honor de la persona ho impedeixin. Ni per a escombriaire m’han volgut, i això que em va recomanar un empleat d’un regidor. No es pot ser un home de bé i presentar sempre la cara amb tota legalitat, i treballar de cap a cap del dia. Amigu, paciència! Si no trobes ocupació, reposa i, a l’hora d’esmorzar, passeja per la Rambla, i, a l’hora de dinar, clava’t un cop de puny als morros, i, a l’hora de sopar, vés-te’n a llit a donar tombs. I després no tingueu mals pensaments, cagu’n Déu! Cada dia veig que té més raó, en Palmella; i no em diguis que et fa fàstic i que és un intrigador i un gandul, aquest noi. El que és és més espavilat que tots nosaltres i no es deixarà xuclar la sang pels burgesos, pels enemics dels pobres treballadors, de les bèsties de càrrega. Ah! Quan penso que hi ha gent que té palaus i malgasten milions sense torçar l’esquena ni sobre l’enclusa ni sobre el teler, mentre pel carrer transiten morts de gana a dotzenes senses tenir on jeure, com si no fossin de carn i os igual que els rics!… Sí, Quimeta, sí, digues el que vulguis, en Palmella té raó; viuen de la nostra sang. Ah, si nosaltres fóssim homes, si féssim com ells, si ens revengéssim de tots els explotadors! Ara riuríem, Quimeta, amb el que nosaltres mateixos hauríem guanyat, i no hauríem de demanar una quixalada de pa per amor de Déu. Però un dia o altre arribarà la nostra, i llavors… fora contemplacions! Tornarem mal per mal, i que callin: que les paguin juntes! Jo mateix m’encarregaré del meu amo, que és un assassino.

Caram, quin discurs! Potser algun lector de Víctor Català quedava ben convençut. I vosaltres?

Per cert, ja hem comentat alguna vegada que Caterina Albert escrivia abans de la reforma fabriana, cosa que es nota en paraules i formes.

Anem per L’empelt, doncs (saps el que és un empelt, oi?). Era l’especialitat de l’Avi Ordis.

Comença el conte amb una conversa entre en Pau, el sereno, i el Noi de ca l’Ordis.

1. De què l’avisa el sereno? Per què se sent tan segur el Noi Ordis?

2. Som al mercat. El Noi es troba son germà, el Petit de ca l’Ordis. Gràcies a la conversa entre en Pau i un venedor, en sabem la història. L’autora ens l’acaba de comentar. Pots resumir-la breument? Per què s’hi ca casar, l’Avi Ordis?

L’autora utilitza una teoria molt comunament estesa aleshores (i amb freqüents reflexos en la literatura, sobretot a partir del Naturalisme): els fills paguen o són conseqüència del pecats dels pares. El Naturalisme, com ja sabeu, va introduir la noció del determinisme social i biològic: no hi havia escapatòria per al Petit.

3. Per cert, aquest Petit, capaç de maltractar la seva pròpia mare, denuncià el gran. Per què?

Per cert, arran de la consulta que vaig fer al coordinador de les PAU, he fet un parell de petits retocs als dos articles anteriors. Recordeu que les preguntes que solen fer són: preguntes test sobre l’argument de la lectura i redactat de breus caracteritzacions dels personatges. Jo us recomanaria que contestéssiu les preguntes que us proposo en aquests posts per escrit, per preparar l’examen de lectura, però també per quan, a final de curs, hàgim de fer la repassada final. Si ho feu, copieu l’enunciat!

El pastor

El conte està dedicat a un ésser maleït i odiat, el pastor de l’Empordà. És una autèntica fera inhumana que no coneix la por ni el remordiment. Ja en la introducció, i com gairebé sempre, l’autora incorpora els elements essencials perquè puguem comprendre el desenllaç del conte. Val a dir que és aquesta tècnica habitual de molts autors. Així, a part de la falta de moral i de respecte per la vida del pastor empordanès, se’ns parla de les seves armes, del seu gos (jau!) i de la seva falta de respecte per la propietat privada: entra on vol, fa el que vol a casa d’altri i encara li planta cara. I la seva habilitat per actuar d’amagat d’ulls humans. I acaba la introducció dient que el pastor només té un punt flac per vèncer-lo, però no ens diu quin és. Jo crec que deu voler dir el seu ramat…

1. En Ton és un dels dos personatges principals del conte. Les seves propietats, traduïdes a mesures modernes, són de tres hectàrees (uns 30.000 m²). El Camp de les Saules és la nineta dels seus ulls. Entre els elements descriptius que se’ns van presentant del pagès, destaquen… (tabac, feina…)

2. En Ton no té fills i no voldria morir per tal que la terra no es perdés. Troba que el món està ben mal organitzat. Quin càrrec hauria volgut ocupar en Ton per tenir-ho tot ben girbat (arreglat)?

3. I com Déu, el rector. Arran de quina proposta d’en Ton (que té a veure amb una prunera) l’amenaça el rector amb denunciar-lo?

4. Un dia festiu que visita el seu camp estimat, es troba la portella oberta, amb la cadeneta trencada. I a dins? Senyals de potetes, les faveres com fuetejades, el blat tendre arranat a clapes i un tram del rec esllavissat per unes sabates ferrades. Quina reacció fisiològica té?

5. Torna a casa, pren unes quantes figues seques, va a la quincalleria i compra una pila de què? I, què en fa després?

Torna al camp i escampa les figues i pren senyes d’on són. No diu ni a la dona ni a la neboda on ha anat.

A la segona part, veiem la història des del punt de vista d’un altre personatge, en Nasi, el pastor. Veiem com sol conduir les ovelles, la relació que té amb el seu gos i… com són les seves sabates. Sabem que és un home que ha tingut recents problemes amb la justícia.

6. Sabem que havia tingut problemes amb el de la Torrentera, la dona del qual deien que s’entenia amb el cacic. Com es va venjar, en Nasi? A qui van donar les culpes? quines conseqüències va tenir?

7. De fet, el Nasi es troba amb el de la Torrentera i provoca amb un espetec de llengua un fet que li acaba anant malament i que inclou una escopeta. Quin?

8. En Nasi i el ramat arriben al camp de les Saules i se’ns confirma que ja hi havia estat. Com és que hi busca venjança?

9. Repassa uns quants camps. Què els passa de sobte a unes quantes ovelles?

Arriba a Torre Roja (és el lloc real a la vora de Palafrugell?) i, quan els masovers creuen que dorm, marxa d’amagat.

Resulta que tot plegat està passant dos dies després de l’escampall de figues. En Ton dóna una excusa —que ha de pactar un preu per les faves amb en Ferriol carreter (ja veiem d’on vénen els cognoms!)— a la dona i la neboda i se’n va de nits. Les dones el volien esperar, però van recordar que s’havien de llevar a les dues per fer la bugada (pot ser el torn del safareig públic?) i se’n van a dormir.

En Ton va anar al seu camp fent una llarga marrada. Quan hi és, s’adona que li han ben destrossat.

10. Però quan busca les figues, en el primer camp no en troba cap. Què vol dir, això? Com s’ho fa per buscar-les?

11. Vol collir-les per amagar la seva culpabilitat, però la primera que ha trobat és difícil d’arreplegar. De sobte…

12. En Nasi li vol farcir la boca a en Ton amb… I en Ton li…

13. Així que en Nasi treu el seu ganivet de fulla ampla i…

Per cert, el canyó vol dir el coll per dins… Li fum una coça feréstega i marxa renegant.

14. Però recorda que aquell matí l’havien per allà uns jornalers. Torna i…

Quin record quedarà, d’en Ton?

Anem per La vella. Repassem la família pagesa que viu en aquesta casa del poble. Tenim la padrina (la manera tradicional de dir àvia), el seu fill gran (que ha marxat a separar el gra de la palla, o sigui a batre), la dona del fill (que s’endú el bebè mentre treballa a l’hort) i tres criatures més: la gran a costura (vol dir a aprendre alguna cosa), el bordegàs a jugar a boles (deu ser a bales) i l’altra nena a pasturar les oques i els ànecs.

A la casa, la vella és tota sola asseguda en el porxo que hi ha a la primera planta. A sota hi ha la vaca prenyada, el porc rascant el terra amb el morro i les gallines escarbotant les herbes del pati.

Tot i que en aquest cas es tracta d'una casa aïllada i important, ens permet veure un porxo a la primera planta just a sobre d'on hi ha els animals.

Del porxo, al voltant de la padrina,  pengen figues que s’assequen, mongetes corcades, penjolls de tomàquets, blat de moro i orellanes. Als seus peus, hi ha un gibrell que feien servir per rentar el nadó, amb un fregall d’espart podrit dels pixats. Les baietes amb què l’emboliquen quan dorm, negres de mosques i que llencen un tuf inaguantable, com sabrem més endavant, li pengen a tocar de la cara.

1. L’han treta a les 7, però des de les 10 que la velleta s’està …

2. Aquesta senyora havia sofert un atac de feridura (una embòlia) feia cinc anys caminant per anar a confessar-se al poble del costat i va quedar estesa al mig del camí. Com va reaccionar el carreter que la va veure?

3. La primera veïna que se’l troba ja plany l’hereu, perquè una persona en aquest estat és una càrrega per la família. La padrina, que hi sent, plora. Com la reben el fill i la jove?

4. Intenten remeis casolans i li porten el capellà. Ningú no pensa en el papadineru del metge.

5. Com solucionen l’alimentació i les necessitats de la vella al principi? Qui la cuida?

6. Creus que treballaven les dones a pagès?

7. Com s’organitzen finalment? Tracten la vella amb amor i respecte? Què li sembla a ella?

8. Li donen tot el menjar que vol? Per què?

9. Pot moure alguna mà?

10. Juga algun paper el cel en el relat?

11. Ens trobem a l’estiu, oi?

12. Què fan les mosques al porxo? I a la padrina?

13. De cop, els animals de la casa es van atabalant. Triga gaire la padrina a saber per què?

14. Per on calcula la vella que li pot venir l’auxili?

15. Per on corre la vaca?

16. Intenta fugir, la padrina? Pren mal en intentar-ho?

17. Com queda la família?

18. Va ser generós Déu, amb la vella?

Ai carai, el nom de la protagonista…

1. Qui viu a la casa?

2. Què sabries dir de com és l’altre? No havia anat a França? N’arribem a saber el nom?

3. Què vol saber, ell?

4. Quin paper havia tingut el ganivet abans de ser una arma (dues aparicions)?

5. Què se li enganxa al llisquet del finestró?

6. Com torna en Felet? I per què torna tan aviat?

7. Et veuries amb cor de descriure en Titet?

8. Quina descripció, la del cadàver! Quin contrast, la bellesa del dia!

9.  La gent participa amb ànim de col·laborar, o és més aviat morbosa?

10. El linxen?

11. Torna a aparèixer el ganivet… Quin contrast xocant busca l’autora amb la innocència d’en Titet!

12. La tavernera, és la culpable?

13. Què s’endú l’angelet al final?

14. La borratxera, agreujant o atenuant?

En els contes de Caterina Albert no hi ha justícia!

He de confessar que la narració Daltabaix, quan la vaig llegir per primera vegada, em va semblar el conte més repugnant i amb els personatges més miserables que mai se m’havia posat davant dels ulls…

El Barri de Dalt, amb la seva sola filera de cases i el Torrent. Fora de pla, a la dreta, el Barri de Baix.

1. Una descripció del poble ben galdosa… Què diu que llençaven al Torrent?

2. Qui viu a la casa del capdamunt? Quin personatge! En sabries dir alguna cosa? Què el caracteritza?

3. Com és el Verí? En saps alguna anècdota?

4. Encertarà l’àvia Pastora la profecia?

5. Com tracta la Dularetes l’avi Palau? I el seu home a ella?

6. Com és el Llombric?

7. Quina és la faula que més agrada a l’avi Palau?

8. Què és el mocador d’herbes?

9. Quin problema té el Verí amb la mula?

10. Com intenta resoldre’l? Com ho aconsegueix finalment?

11. Quines conseqüències immediates té?

12. I mediates?

Ens queda esperança com a lectors?

Els quatre moment de consum del tabac en pols:

Iniciem l’acompanyament de la lectura de Drames rurals. No serà ben bé una autèntica guia de lectura, en el sentit d’ajudar el lector jove a apreciar i gaudir de l’obra de Caterina Albert (podeu acostar-vos a la proposta del professor Pep Paré, de Vic), que segurament és el que hauria de ser, sinó que estarà enfocada a preparar les temibles PAU. El que és segur és que podeu adreçar a aquest article i els que el seguiran totes les consultes que vulgueu.

Els qui ja havíeu llegit Solitud, els herois i heroïnes que ho van fer la primavera del 2010, segurament retrobareu una manera d’escriure i de presentar la realitat. Per als qui no ho vau fer, d’entrada us costarà una mica. Per començar, algunes de les paraules que apareixen al text no tenen la grafia que avui donaríem per bona o són diminutius o augmentatius en formes que ens despisten. Després, trobarem altres mots que, perquè estaven molt de moda en la literatura d’aquell temps o perquè l’autora els utilitza per reforçar la sensació de ruralitat, se’ns fan estranys. Però, finalment, també hi hem de trobar molt del vocabulari culte a què hem dedicat tants d’esforços els darrers tres anys. Sobre tots aquests mots podeu plantejar preguntes aquí, si bé us recomano que consulteu el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans per als d’ús vigent i el Diccionari Català-Valencià-Balear, conegut com a Alcover-Moll, per als més d’època.

Ja sabem que Caterina Albert era de l’Escala, però que la seva situació familiar —òrfena de pare des dels 20 anys, havent de tenir cura de la seva mare i la seva àvia—, alhora que la seva posició social —que l’obligava a comportar-se d’acord amb el seu estatus de terratinent d’unes propietats que havia d’administrar—, no li permetien ni desplaçar-se gaire, ni fer vida social, ni dedicar-se a la literatura amb el seu propi nom. De fet, ella, que era de costa, desconeixia força la vida marinera (per això els Drames són rurals) i, si ambientava les seves narracions en paisatges d’interior, era perquè els pagesos amb qui havia de tractar li portaven “a casa [...] el fons i la forma de mos drames; los conflictes de ses passions primitives i l’aspra força de la seva llengua”. Però ella, segons li deia a Maragall, mai havia “passat al camp,  a les masies, un dia sencer” i per això admetia que l’ambientació era “poc precisa”. En efecte, sovint els paisatges, la natura, els entorns que ens proposa són escassos en detalls i tenen un aire fantasiós.

Per entendre bé les intencions de Caterina Albert, cal recordar quines eren les temàtiques i les inquietuds del Modernisme en general i de la seva narrativa en particular. Sobretot, la idea de presentar una naturalesa, inclosa la humana, indominable i, sovint, d’una brutalitat abassegadora. En aquestes narracions, no hi solem trobar —sí a Solitud i a les altres narracions que va publicar l’any 07, Caires vius— el personatge sòsies de l’artista modernista refinat que s’enfronta, justament,  a aquesta brutalitat natural i primitiva. Aquesta brutalitat és el leitmotiv de Drames rurals, com ja ens anuncia al prec inicial, en què vol espantar la delicada lectora de ciutat. En les seves històries, no hi ha solució feliç, no hi ha esperança del lector que sobrevisqui: totes queden decebudes per aquest tremendisme que només recull la rudesa, la insolidaritat i la violència d’uns éssers amb els quals esgarrigfa de compartir l’espècie.

Comencem en aquest article a presentar les dues primeres narracions, El Met de les Conques i Idil·li xorc (enteneu els títols?). Pregunteu el que vulgueu sobre el seu vocabulari, però millor encara sobre aquells aspectes que us resultin, pel que s’hi explica, de difícil comprensió. Un cop llegits els contes, hauríeu de ser capaços de respondre les qüestions que trobareu més avall. Si no, és que no ho heu entès!!

Repassem el primer relat.

1. Saps perquè el protagonista es diu com es diu?

2. Què en pensava tothom de la seva mare i de la seva àvia?

3. Com és en Met, físicament, un cop es fa gran?

4. En què troba refugi el pobre Met?

5. Et sembla que la vivència que en fa ell és la mateixa que fa la gent del poble?

6. Com diries que és de gran el poble?

7. De què i en quines circumstàncies mor la seva mare?

8. A què atribueixes les visions que té en Met?

9. Pensa alguns adjectius que puguis aplicar al protagonista del conte.

10. Es pot afirmar que hi ha diversos fragments en què en Met està integrat en els elements naturals?

11. On decideix anar al final? Per què?

12. Hi ha una vegada que treu sang (una onada xardorosa li eixí per la boca impetuosament). Quina malaltia deu tenir?

13. On cau al final? Per què hi volia entrar?

14. Com acaba? Quina descripció detallada de les visions!

15. Qui el troba? A qui avisa?

16. Una vida útil?

Anima, eh?

Anem pel segon:

1. Qui forma la colla? Quina angúnia el Nen del Bec! Quina consideració que té l’autora pel ceguet de Pla de Juli…  Sempre anava acompanyat pel seu nét, en Jaumet, que era bonic com un nen Jesús, com un nen Jesús tot ple de…  caca.

2. Pensa adjectius per a aquests personatges.

3. Qui seran els protagonistes del conte?

4. Quina és la història d’en Tit?

5. En quines condicions viu ara?

6. Com és la Laia? De què viu?

7. Per gaudir del relat has de saber entendre totes les desgràcies i malures que hi posa l’autora.

8. Què els canta la gent? Com reaccionen els nebots a la notícia?

9. Hi ha algun personatge civilitzat?

10. A quina hora es casen?

11. Localitza el culpable.

12. Com definiries la sensació final que et queda?

13. Pensa adjectius per als vilatans.

Podeu fer-ho, per exemple, treballant amb aquest material que ens ofereix el departament d’Ensenyament. Feu només, de moment, les preguntes corresponents a Comprensió.

Adreceu-me totes les preguntes que vulgueu!!

http://www14.gencat.cat/posat/AppJava/frontoffice/