L’enveja

I arribem al final d’aquest viatge. Els qui el vau començar amb temps, espero que hàgiu gaudit de la navegació. Als qui no, només us desitjo sort i que no us ofegueu [colgats de paraules incomprensibles i de situacions rocambolesques] en aquest naufragi: que arribeu almenys, encara que segui ferits i exangües, al recer d’una roca enmig del mar [l'aprovadet i l'aprenentatge mínim del que es demanarà a les PAU]. La propera vegada, sigueu més previsors i deixeu-vos aconsellar.

Aquest darrer conte és el darrer conte, i Caterina Albert ho sap. Tot i que no és tema d’ara la dimensió literària del text, aquest conte no es pot comentar sense ser conscient que tanca el cicle. I s’hi afirmen coses importants per a la comprensió del conjunt. Fem una llista clara:

• la protagonista absoluta és una dona
• aquesta dona jove és exemple de bellesa i salut; i de solidesa i estabilitat emocional; el seu retrat recorda els ideals del noucentisme, que estava a punt de néixer
• el seu home és un home com cal
• ser tan bons no els impedeix de ser víctimes de l’enveja: però ens donen una lliçó de com suportar-la, no actuen amb la vulnerabilitat emocional dels personatges dels altres contes; tampoc els impedeix ser víctimes de la desgràcia, i també mostren com se supera
• veiem la definició dels personatges de tos els altres contes en l’actitud dels pagesos d’aquest: “el poble olorà el drama, i, amb el seu instint pervers de bèstia inferior, clavà la urpada al punt que més dolia”

La descripció amable (i insòlita) del principi, ens fa témer el pitjor; però en aquest conte, no només hi apareix per primera vegada una presentació positiva, sinó que acaba bé!!!! iens fa arribar tot l’ànim i l’esperança que ens han estat negats en els 11 anteriors (tot i que hem vist que la crueltat anava de baixa). Ara bé, Caterina Albert seria incoherent si ens digués ara que la vie c’est en rose. Ens diu ben clar al final que el fet d’haver assolit un desig, un objectiu no representa res. La vida està constituïda per grans misteris, que han d’engendrar la Sort o la Desgràcia.

Feia temps que volia fer una cosa i avui m’hi he posat: una versió moderna íntegra del conte perquè l’entengueu millor i pugueu copsar-ne els matisos. Evidentment, es perd el sabor d’època i la riquesa expressiva de l’autora, però pot ser interessant com a experiència.

View this document on Scribd

1. Pensa una descripció de la protagonista.

2. Com descriuries la seva situació inicial?

3. Descriu el seu amor.

4. Quin és el seu problema?

5. Quina és l’actitud del poble?

El marit ha fet el sopar!!! I no la incomoda amb preguntes quan arriba tard!! I ella no se sorprèn que ell hagi fet el sopar! A pagès! El 1905!!! Ja dèiem a Ombres que Caterina Albert és conscient que cal una relació diferent a la d’aleshores entre dona i home. I així va viure.

6. Què li deu explicar ella?

7. Com reacciona ell?

Apa, siau!

Explore posts in the same categories: Segon de batxillerat