“Nochebuena”
I ja arribem al final.
Per fer que acabi el trajecte més lentament, faré un post per a cadascun dels dos contes. El que presentem ara és un conte d’estructura molt senzilla i no gaire exagerat, tenint en compte el que ja hem vist. Però ja fa unes quantes ocasions que el protagonista és la tècnica de l’autora. És evident que aquí Caterina Albert juga amb la força del diàleg, que situa a l’inici del conte i que és realment confús per al lector, fins que arribem a la part narrativa on tot se’ns aclareix. De tota manera, hi ha un vocabulari que, de tan volgudament popular, arriba a ser difícil. També podem destacar com a novetat tota la primera part del conte, gairebé fins al moment final, en què els personatgeS són ben feliços.
Som-hi.
1. Com es diuen les tres aparents protagonistes? S’assemblen molt (fins i tot en els noms), però n’hi ha una que és diferent en algun aspecte. Qui és?
2. Se’ns donen més detalls del personatge. Recull-ne alguns.
Vet aquí alguna de les cançons que canta:
La filla n’està malalta…: http://www.youtube.com/watch?v=aDAFJRWXRSs
La que comença A la ciutat de Granada, esmentada així de passada, hi ha el tema que es passeja soterrat per tot el conte. No he sentit mai cantar-la ni hi ha referències al www si no és en arxius. Trobo una partittura d’un butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1913!) i us l’afegeixo: mireu-ne el títol i la lletra!
3. On va la Màxima? Amb qui es creua?
4. Què diu que mengen i beuen la Nit de Nadal?
Hi ha unes bromes amb un conco esdentegat que Déu n’hi do.
5. Quan arriba a casa, qui la rep? I com acaba (el qui la rep)?
6. Què passa al final?
7. I quan s’apaga la llàntia d’oli?
En fi.
Explore posts in the same categories: Segon de batxillerat
novembre 30, 2011 a 3:26 pm
Hola Manel,
En aquest conte hi ha paraules que no entenc i no surten al diec. Són pareca i currutaco, les diuen en Pep i la Calena quan la Màxima arriba a la festa.
novembre 30, 2011 a 4:51 pm
Quan una paraula d’una altra llengua arriba com a préstec, si conté un so desconegut en aquella llengua, els parlants fan el que poden. És el cas, per exemple de la jota castellana [x], que en català solia ser adaptada a una [k]: majo–> maco; jefe–> quefe, traje–> traque (aquestes dues últimes, les he sentit jo al Delta). De fet, la paraula jefe en castellà és l’adaptació del chef francès: el camí invers. Currutaco és un castellanisme que estava de moda aleshores (surt a Terra baixa), i està recollit al DCVB. Vindria a ser el nostre castellanisme actual pijo (com a nom). Per cert, saps d’on ve pijo?
novembre 30, 2011 a 9:40 pm
Gràcies, no sé d’on ve pijo… Pareca aleshores seria pareja?
novembre 30, 2011 a 10:19 pm
http://es.wiktionary.org/wiki/pijo. Vid. 3.
Sí.
febrer 12, 2012 a 12:13 pm
Quin seria el tema principal de “Nochebuena”?
febrer 12, 2012 a 12:29 pm
Deixant de banda el que es diu més amunt sobre la intenció estilística de l’autora i que aquest conte, com tots, vol destacar la brutalitat de la vida rural, el tema d’aquest conte és el joc.
Mira l’enunciat de la pregunta 2.
Ara bé, per a un lector modern, que no conegui les cançons, es poden escapar alguns detalls. En aquest cas, s’ha de fixar en la breu descripció d’en Pere Anton, el veí amb qui es creua la Màxima de nit, i també en l’activitat principal dels personatges del conte.
Caterina Albert vol descriure una activitat de la vida pagesa: el joc (i el que se’n deriva). Però recordem que no ho fa amb afany de crítica social, sinó com a exercici literari: vol fer un conte que ens impressioni (almenys a les damisel·les ciutadanes).