L’empelt i Agonia
Per fi dos contes passadors! No hi violència (o no gaire), més aviat problemes de caire moral. Tampoc hi ha morts (encara que gairebé), ni un argument enrevessat; fins i tot el vocabulari sembla més assequible (sobretot a L’empelt).
Anem per L’empelt, doncs (saps el que és un empelt, oi?). Era l’especialitat de l’Avi Ordis.
Comença el conte amb una conversa entre en Pau, el sereno, i el Noi de ca l’Ordis.
1. De què l’avisa el sereno? Per què se sent tan segur el Noi Ordis?
2. Som al mercat. El Noi es troba son germà, el Petit de ca l’Ordis. Gràcies a la conversa entre en Pau i un venedor, en sabem la història. L’autora ens l’acaba de comentar. Pots resumir-la breument? Per què s’hi ca casar, l’Avi Ordis?
L’autora utilitza una teoria molt comunament estesa aleshores (i amb freqüents reflexos en la literatura, sobretot a partir del Naturalisme): els fills paguen o són conseqüència del pecats dels pares. El Naturalisme, com ja sabeu, va introduir la noció del determinisme social i biològic: no hi havia escapatòria per al Petit.

3. Per cert, aquest Petit, capaç de maltractar la seva pròpia mare, denuncià el gran. Per què?
4. Tornem a l’escena. Què demana el Petit a son germà? Per què ho vol?
5. Què troba l’hereu Ordis del graner estant? Què li volien robar?
6. Ja sabem que el Noi pren una determinació. Quina?
7. Qui és el lladre. Però, sobretot: què li demana al noi? Per què?
Com plorava, el pobre Noi!
Agonia és conte lineal (fàcil d’entendre) i trist, com ho són tots. Aviat se’ns planteja el problema principal i, quan se’ns facilita una certa informació, ja entenem per on anirà la cosa. Comencem.
No oblidem que som a l’Empordà. Hi bufa una terrible tramuntana. En Minguet veu marxat la palla de l’era volant: adéu menjar per al bou i l’ase. sabem que en Minguet té un hereu i que la seva dona, la mare del noi està en un procés agònic: la Mort ronda la casa. sabem també que té un fill a Amèrica, que s’ha endut el govern (la guerra de Cuba).
1. En quin concepte té en Minguet la Bel? Pensa uns quants adjectius.
2. En Minguet confia en els remeis del doctor Ramon. Qui té cura de la malalta?
3. On havia treballat abans, la Bel?
4. Feia regals, la Bel, al metge? Quins?
5. Què havia fet el doctor per ells? Els va deixar diners per evitar que l’hereu anés a Amèrica?
6. Qui els va deixar diners? En van tenir per al fill petit, en Janet?
7. La Bel preveu que ha de morir i vol dir-li alguna cosa a en Minguet. Li ho va demanar el senyor rector, si es volia salvar: li vol demanar perdó. Com reacciona ell?
8. Per cert, una conducta és allò que hom aconducta, o sigui: concerta amb un metge, un apotecari, etc., la prestació dels seus serveis (a algú o alguna entitat) mitjançant el pagament periòdic d’una quantitat determinada. La paguen? I el metge ve o no?
9. Com valorava la Bel en Minguet abans de casar-se?
10. Quin és el terrible secret? Quines conseqüències té, donada la situació familiar? Com se sent en Minguet inicialment?
11. Quin fill et sembla que s’estima més la Bel? Per què se l’estima més? Què significa això?
12. Es va casar per voluntat pròpia, la Bel?
13. Amb quin to arriba el metge?
14. Quina actitud humana i social manté en Minguet?
Buuuuuuufffffffffffff!
novembre 26, 2011 a 4:07 pm
Manel, no entenc el significat que pot tenir la paraula empelt en aquest conte.
novembre 26, 2011 a 5:06 pm
Empelt: Fet d’inserir (una part d’un arbre proveïda d’una o més gemmes) en una branca o tronc d’un altre arbre de manera que s’estableixi entre ambdós una unió permanent.
Era l’especialitat de l’Avi Ordis. I, no en l’agricultura, sinó en la seva vida familiar, ho va fer també: engendrant un fill amb la dona pitjor del poble.
http://www.jardin-mundani.com/Cat/EMPELTS/Xip-mallorqui.htm
novembre 27, 2011 a 12:21 pm
mmm… merci!