Afinem aspectes gramaticals
Intentem precisar alguns conceptes gramaticals que hem estat veient aquests dies de repassada i que ho mereixen.
L’estudi de la llengua real està fora de les possibilitats de l’ensenyament secundari: la gran varietat de casos i la dificultat de formular principis que els recullin de manera (gairebé) exhaustiva en són la causa. Tanmateix, cal proposar un model de llengua sòlid i a la vegada comprensible. La dificultat està en el límit entre una cosa i l’altra.
Dit això, som-hi.
Primer de tot, dir que els adverbis sovint indiquen espais abstractes de lloc o de temps. En aquests casos, poden portar preposicions al davant (fins (a), cap (a)) i SP que els complementin al darrere. Entre les preposicions que poden portar al davant, hi ha també moltes locucions prepositives (formades sovint per un adverbi+una preposició).
No ha arribat fins ara Anem cap allà Viu lluny de casa nostra Quedem davant d’aquí..
Sobre l’expressió del temps (CCT), recordar qüestions d’estil que cal tenir en compte com:
1. Els anys no porten preposició
Va néixer el 19942. Els noms de mes, si van sols, porten la preposició a (per, en expressions més populars)
Al setembre plou molt Al (mes de) maig hi ha les PAU Pel juny, la falç al punyIgualment passa amb les estacions:
A l’estiu fa molta calorO períodes de l’any (preposició per):
Per Nadal Per Pasqua2.1 Però si es tracta d’un mes concret (o sigui, amb complement), no utilitzem la preposició:
El juny de 1944 L’abril que ve L’octubre de l’any passat3. Els altres períodes temporals tampoc porten preposició:
La setmana que ve anirem d’excursió La primera quinzena de juliol ens comprarem un cotxe Vindran el 12 de setembre El dia 25 farem festa El dilluns 24 és quan ens trobarem4. Pel que fa a les parts del dia, no utilitzem la preposició per:
Al matí, al vespre, a la matinada De matí (i no “de dematí”), de dia (“de dies”, si és duratiu), de nit (“de nits”, si és duratiu)5. Si utilitzem el nom d’un dia sol, el seu ús recorda el d’un adverbi, i no porta article
Dilluns quedem Va passar dimarts No arribarà fins dimecres5.1 Si ens referim a una acció que repetim, aleshores sí que utilitzen l’article plural:
Els dijous esmorzo capipota..
Pel que fa al Complement Predicatiu, el concepte el tenim clar: ve a ser un CCM (potser més aviat un atribut) que, en un SV de verb predicatiu, afirma alguna cosa d’un SN, bé el Subjecte, bé el CD.
Quan qui l’exerceix és un adjectiu, no hi ha dificultat a determinar-lo:
El presoner els escoltava tremolós Han sembrat el blat espès[són exemples de Fabra!]
Quan el Complement Predicatiu és un SN, veurem que el seu significat se sol referir a la qualitat o categoria del S o del CD:
El proclamaren bisbe de Castelló Considera aquesta brusa una gangaEl problema ve quan el Complement Predicatiu és un SP. Intentarem fixar aquí la “doctrina” que seguirem. Perquè, com distingir-lo d’un CCM?
D’entrada, només acceptarem com a predicatius SP que comencin per les preposicions per i de i, sobretot, per la locució prepositiva com a. Després, el significat dels SP hauria de ser equivalent a en qualitat de, o sigui com a què. Ens pot ajudar el fet que, molt sovint, el terme del SP concorda amb el nom al qual es refereix, sigui el Subjecte o el CD. Inevitablement hi pot haver confusions amb el CRV. Davant de dubte, només que ens sembli que el verb exigeix un complement que comenci per una preposició determinada, el considerarem CRV.
Aquesta noia arribarà a presidenta del club (CRV) S’ha convertit en una advocada excel·lent (CRV)O sigui,
Fa de capellà Exerceix de metge, exerceix com a metge L’han acusat d’assassí Els han culpat de provocadors Van tractar en Jaume de fals Tinc el teu germà de col·laborador L’han pres per un delinqüentAltres casos de predicatiu:
La consideren una bona amiga El creuen un déu Feia el teu germà més jove Han jutjat molt positiva l’actuació dels bombers Se sabia el favorit L’he trobat molt desanimat L’he vist absent L’han nomenat candidat a l’alcaldia Es posa malalt S’ha fet jugador professionalRecordeu que el Complement Predicatiu es pot substituir pel pronom hi; en en el cas de fer-se i dir-se:
Et dius Joan? Jo també me’n dic Se n‘ha fet molt, de gran ..Com afrontar aquesta informació? Sense nervis. Bàsicament, el que heu de fer, un cop llegida, és revisar si els exemples els enteneu i coincideixen amb que ja sabíeu. Preneu nota del que no i no patiu pel que ja formava part del vostre coneixement.
Explore posts in the same categories: Segon de batxillerat
octubre 22, 2011 a 11:42 am
Manel aquí tens el link del video que et vaig comentar.
octubre 23, 2011 a 9:33 am
Hola Guillem,
Encara que correspongui a l’altra assignatura (Estada a l’empresa), t’agraeixo el link. Sí que l’havia vist.
Et passo el que et vaig dir. La presentació és espectacular. Està feta per una divisió d’una organització britànica. Els dibuixos… estan fets a mà de debò.
desembre 11, 2011 a 6:44 pm
[...] http://llengualiteratura.wordpress.com/2011/10/16/afinem-aspectes-gramaticals/ [...]